Siguem conseqüents...

"Do good things, and good things happen to you. Do bad things and it'll come back to haunt you." Heu vist mai "My name is Earl"?? Va d'un tiu la vida del qual és una completa merda, i després de sentir aquesta frase per la televisió s'adona que potser és tan desgraciat perquè tota la seva vida s'ha comportat com un capullo amb els altres, per tant, l'única sol·lució que veu per poder ser una mica feliç és emmendar les seves males accions i aconseguir que la gent a la que ha putejat el perdoni. 

El karma és una creencia d'algunes relegions, com el budisme o l'hinduisme, (segons la Wikipedia) es defineix com l'energia metafísica que deriva dels actes de les persones, vaja, el que entenem com la "llei" còsmica de causa i efecte, una manera de dir que tothom té el que es mereix. Segons les lleis del Karma, cadascuna de les succesives reencarnacions queda condicionada pels actes realitzats en vides passades. (Si us fa il·lusió  saber més sobre el karma us llegiu això, que lo meu és un cutre-mini resum.)

Existeix en realitat el karma? Això depèn de les creencies de cadascú. Jo personalment no hi crec (Però és que jo sóc molt escèptica). A veure, això és com quan els diuen als nens que si no es porten bé, els reis els portaràn carbó; és una manera que tenen certes religions de fer que la gent es porti bé (En el cristianisme et diuen que si no et portes bé no aniràs al cel). 

El que està clar és que seria un puntasso que el karma existís, no en el pla de les reencarnacions (Encara que això també molaria, i amb lo bona que soc segur que em toca ser milionaria a la pròxima vida!!), sinó el fet que facis coses bones i et siguin recompensades amb coses bones. I el millor de tot, que facin coses dolentes (Sí, facin, jo és que sóc molt bona persona) i els castiguin amb coses dolentes. Però ben pensat, en certa manera si que existeix el karma, i se'n diuen CONSEQÜÈNCIES. 

Tots els actes tenen conseqüències. Tothom ho sap. I per tant és absurd lamentar-se'n després (Però tothom ho fa. Vinga, va, jo també, una mica). Gairabé tot el que ens passa ens ho hem buscat. A veure, si vas tranquil·lament passejant pel carrer i t'atropella un cotxe, doncs potser no t'ho has buscat; però si et passeges corrent pel mig de l'autopista i t'atropella un cotxe... en fi, què t'esperaves?? 

El problema és que la gent no pensa. No pensa en les conseqüències abans d'actuar. O pijtor encara, veuen a venir les conseqüències, les ignoren, i després es queixen. 

Si t'has carregat a algú i et foten a la pressó; no em vinguis plorant. Si has copiat en un exàmen, t'han pillat i t'han suspés; no em vinguis plorant. Si t'has fotut un pastís de xocolata tu solet i després resulta que estàs gras, no em vinguis plorant. Si li has cardat els cuernos a la parella, se n'ha enterat i t'ha deixat; no em vinguis plorant. (M'explico, no?) 

Gent!! Siguem conseqüents amb els nostres actes!!

_______________________________________

* No sé com m'he desviat tant del tema... 

** Glòria!!! Et faré cas i escriuré una entrada que es digui “Paradoxes de la vida”  (Algún dia, quan m'inspiri) XD

*** Que algú em suggereixi algun tema!! Que sinò acabo escrivint la primera merda que s'em passa pel cap (com és aquest cas).

**** I comenteu, joder!! Ah!! I si comenteu amb anònim digueu qui sou, no?