Estimat Facebook...

Us recordeu d'aquella època on la gent tenia un diari personal?? Als diaris personals la gent hi escrivia els seus pensaments, els seus secrets, i les seves vivències. I s'amagaven en llocs secrets (Sí, tan secrets com a sota el coixí o al calaix de la tauleta de nit). I el seu contingut era protegit amb un candau (D'aquells que es podien obrir amb un clip, però durant la meva innocent infància això em semblava tan segur com una caixa forta).

Ara, els diaris personals han passat a millor vida. Per això ja tenim el facebook (els tuentis, twitters i googles plus, també valen).

A la pàgina d'inici del meu facebook hi veig de tot!!! I només hi tinc 125 persones (A les quals coneixo, a totes. Encara que me'n sobren la meitat. Ho aclareixo, perquè hi ha gent que es pensa que els amics de facebook son pokemons (Hazte con todos!!!)) 

Al que anava, que sempre em desvio del tema, hi ha gent que diu que la vida és una merda i que volen morir (A veure... si de debó et volguessis morir no ho publicaries al face), gent que fot a parir a l'altra gent a base d'indirectes molt directes (No tinc clar si de debó tenen agregada a la gent a la que insulten, suposu que no, perquè mai contesten... Però de veritat, si vols dir puta a algú, diga-li a la cara, o és que tens por que te la trenquin?? Perquè quina és la finalitat d'insultar a algú si no se'n entera??), gent que explica què fa en cada moment, acompanyat de fotos i etiquetes (Algún dia, fins i tot, explicaran quan van a cagar, amb la foto il·lustrativa del procés) (Aclaració: Quant mal que han fet les BB, i-phones i altres mòbils amb internet!!!) Ah!!! i no ens oblidem de la gent que proclama el seu amor escrivint xorrades nyonyes al mur de la seva parella / follamic / persona a la que es follen aquesta setmana. La meva sensació en veure aquestes pastelades es poden resumir amb una expressió: PUKE RAINBOWS. (Gent... Hi ha una cosa que es diuen missatges privats. ). 

En definitiva, hi ha un munt de gent que vol... ¿cridar l'atenció? (O a l'igual és que son gilipolles de veritat, tot és possible), i el pitjor és que després es queixen de la gent es fica on no els demanen o que xafardegen o el que sigui. (Un secret: La gent no opinaria i xafardegeria si no ho publiquessiu al facebook ;))

I no ens oblidem que la majoria de vegades totes aquestes publicacions van acompanyades de faltes ortogràfiques (d'acord... jo també en faig, però no de les que provoquen unes ganes terribles d'arrancar-te els ulls). A veure... hi ha una cosa que es diu corrector!!! (Encara que seria més útil que abans de posar-vos a escriure connectessiu el cervell amb els dits de les mans)

Ara em podeu dir que si tant em molesta, que no ho llegeixi... Ho sento, no puc, els que em coneixeu sabeu que soc una xafardera, no puc obviar la informació, encara que un cop assimilada desitjaria no saber-la. (O sigui que no deixeu de publicar la vostra vida en actualitzacions d'estat... Que tinc molt temps lliure, i xafardejar m'emplena una estoneta de la meva jornada. A més... de què em queixaria després??)

Sé que jo també escric moltes xorrades al face, i els meus pensaments en un blog... Però recordeu, jo soc més guai!!! I els meus pensaments i xorrades molen més!!!

Siguem conseqüents...

"Do good things, and good things happen to you. Do bad things and it'll come back to haunt you." Heu vist mai "My name is Earl"?? Va d'un tiu la vida del qual és una completa merda, i després de sentir aquesta frase per la televisió s'adona que potser és tan desgraciat perquè tota la seva vida s'ha comportat com un capullo amb els altres, per tant, l'única sol·lució que veu per poder ser una mica feliç és emmendar les seves males accions i aconseguir que la gent a la que ha putejat el perdoni. 

El karma és una creencia d'algunes relegions, com el budisme o l'hinduisme, (segons la Wikipedia) es defineix com l'energia metafísica que deriva dels actes de les persones, vaja, el que entenem com la "llei" còsmica de causa i efecte, una manera de dir que tothom té el que es mereix. Segons les lleis del Karma, cadascuna de les succesives reencarnacions queda condicionada pels actes realitzats en vides passades. (Si us fa il·lusió  saber més sobre el karma us llegiu això, que lo meu és un cutre-mini resum.)

Existeix en realitat el karma? Això depèn de les creencies de cadascú. Jo personalment no hi crec (Però és que jo sóc molt escèptica). A veure, això és com quan els diuen als nens que si no es porten bé, els reis els portaràn carbó; és una manera que tenen certes religions de fer que la gent es porti bé (En el cristianisme et diuen que si no et portes bé no aniràs al cel). 

El que està clar és que seria un puntasso que el karma existís, no en el pla de les reencarnacions (Encara que això també molaria, i amb lo bona que soc segur que em toca ser milionaria a la pròxima vida!!), sinó el fet que facis coses bones i et siguin recompensades amb coses bones. I el millor de tot, que facin coses dolentes (Sí, facin, jo és que sóc molt bona persona) i els castiguin amb coses dolentes. Però ben pensat, en certa manera si que existeix el karma, i se'n diuen CONSEQÜÈNCIES. 

Tots els actes tenen conseqüències. Tothom ho sap. I per tant és absurd lamentar-se'n després (Però tothom ho fa. Vinga, va, jo també, una mica). Gairabé tot el que ens passa ens ho hem buscat. A veure, si vas tranquil·lament passejant pel carrer i t'atropella un cotxe, doncs potser no t'ho has buscat; però si et passeges corrent pel mig de l'autopista i t'atropella un cotxe... en fi, què t'esperaves?? 

El problema és que la gent no pensa. No pensa en les conseqüències abans d'actuar. O pijtor encara, veuen a venir les conseqüències, les ignoren, i després es queixen. 

Si t'has carregat a algú i et foten a la pressó; no em vinguis plorant. Si has copiat en un exàmen, t'han pillat i t'han suspés; no em vinguis plorant. Si t'has fotut un pastís de xocolata tu solet i després resulta que estàs gras, no em vinguis plorant. Si li has cardat els cuernos a la parella, se n'ha enterat i t'ha deixat; no em vinguis plorant. (M'explico, no?) 

Gent!! Siguem conseqüents amb els nostres actes!!

_______________________________________

* No sé com m'he desviat tant del tema... 

** Glòria!!! Et faré cas i escriuré una entrada que es digui “Paradoxes de la vida”  (Algún dia, quan m'inspiri) XD

*** Que algú em suggereixi algun tema!! Que sinò acabo escrivint la primera merda que s'em passa pel cap (com és aquest cas).

**** I comenteu, joder!! Ah!! I si comenteu amb anònim digueu qui sou, no?