"Sols hi ha dues coses infinites: l'univers, i l'estupidesa humana. I no estic tan segura de la primera."

Dos entrades seguides!!! Estic en ratxa!!! YUPIIII!! (Aquest és el soroll de tots els meus fans donant salts d'alegria per tenir l'honor de llegir una altra de les meves divagacions).

En fi... la qüestió és que ahir vespre en un programa televesiu de Cuatro Antena 3, "El Hormiguero" (No, jo no el miro, ni l'estava mirant), hi van portar un convidat, com és habitual, en Dani Martín, ex-component del grup "El Canto del Loco" (Graaaan grup, vaig tenir un disgust quan es van separar T_T (I no, no és ironia, en soc fan de veritat)). Total, que m'estic liant, si alguna vegada heu mirat aquest programa sabreu que sempre els hi fan fer xorrades als convidats, en aquest cas van convidar al subjecte a formar part d'una broma/espectacle de Halloween, on li tallaven el cap amb una guillotina. Aquí teniu el video, i ara ve quan l'haurieu de mirar.

Más vídeos en Antena3

Ja l'heu vist??? Molt bé, queda bastant clar que ningú va intentar-se carregar en Dani Martín, i que després va tornar a casa sa i estalvi, oi??? Doncs es veu que no era tan clar, es veu que hi va haver gent que de veritat es pensava que l'havien matat, i fins i tot se'l van carregar a la Wikipedia. #danimartin es va convertir en trendding topic a Twitter. I en definitiva, es va liar parda.

I només se'm acut pensar "WTF???" Com algú es pot creure això??? (*Si algun dels meus lectors ha pensat, ni que fos per un segon, que s'havia mort realment, agrairia que abandonessiu la pàgina (Veieu la creueta a la part superior dreta del vostre navegador? Sí? CLIQUEU! CLIQUEU! CLIQUEU!), ja que dubto molt que sigueu capaços d'entendre res del que dic. Gràcies)

Aquest fet m'ha portat a meditar sobre l'estupidesa humana. N'hi ha molta. Es manifesta de diverses i inumerables maneres. I està a tot arreu. ¡STUPIDITY IS ALL AROUND US! 

És important saber-la identificar a temps, sinó les consequencies poden ser letals (Bé, letals, letals, no... Però segur que us vindràn ganes de suicidar-vos, o de matar a algú (Però no ho feu!!! I si ho feu, no deixeu proves que us puguin incriminar)). 

Algún dia us faré una llista amb comportaments que demostren una clara falta de neurones. Ara no, ja m'he cansat d'escriure. I és hora de dinar.  

Els triangles, i altres figures geomètriques

Ara estic a davant l’ordinador i no sé com escriure això... Ho escric a petició de la meva única seguidora del blog (Molt lamentable, ho sé).

Començaré (i probablement acabaré) amb una classificació de les diferents relacions socials, i quina és la forma geomètrica que hi predomina:

- Les relacions de parella, l’ideal per aquest grup és una línea recta (Bé, recta, recta, no... És més aviat una muntanya russa, i de les xungues!).

Una relació de parella mai no pot ser un triangle (com bé indica el seu nom, és per DUES/ DOS/ TWO/ SWEI/ DUE/ DEUX/ 2/ II (amb majúscula, negreta, subratllat, català, castellà, anglès, alemany, italià, francès, números llatins i números romans; perquè a tothom li quedi clar) persones), heu sentit mai les frases “Dos són companyia, tres són multitud”, “Las parejas son de dos pero siempre hay zorras que no saben contar” (i com aquestes mil més)?? Pues eso!!!

**Atenció: Si alguna vegada la teva relació de parella ha estat un triangle, no t'enganyis més... ESTÀ DESTINADA AL FRACÀS!

- Les relacions de MAPS (Pels qui no ho sabeu, MAPS significa Mejores Amigas Para Siempre; BFF (Best Friends Forever) en anglès), aquest grup està format generalment per triangles.

I perquè és així? Doncs perquè si, perquè ho diu l'experiencia (i la Glòria), i l'experiència sempre té raó.

El tres és un número ideal, és impossible de subdividir, i si un dels vèrtex falla, per motius “Y” (he pensat que la “X” quedava molt porno...), sempre et queda l'altre.

Suposu que tots heu format part d'un o més trinagles!! (Si no és així és que teniu una vida social una mica (molt) lamentable).

A vegades els triangles es converteixen en estrelles de sis puntes, que és quan s'uneixen dos grups de MAPS.

- Finalment (i perquè ja se m'ha acabat la imaginació) tenim les colles, que es representen amb un cercle, ja que no hi ha un número concret d'intengrats (Tot i que és imprescindible que sigui major a tres). I us preguntareu: Un grup de quatre es considera colla? Doncs si, una colla una mica lamentable, però colla.

Cada colla funciona amb el seu propi mètode d'interectuació, però tothom sap que a les colles molt grans sempre es fan grupets (Heu intentat mai anar a sopar amb quinze persones?? Impossible no fer grupets).

Generalment, moltes colles acaben formades per “parelletes”, que en el 50% dels casos es formen dins la colla (Perquè “el roce hace el cariño”, i és impossible ajuntar a homes i dones solters i que no acabin embolicats o penjats els uns dels altres. Sí, també ho diu l'experiència)

Per acabar, una última aclaració: Perquè puguin existir totes aquestes relacions hi ha d’haver dos vectors (A i B), units entre si. Si no fos així ja no es tractaria d’una relació (potser sí d’un assatjament, o d’un amor/amistat plàtonic; però entenem relació social com a un interectuament entre dos individus, així que aquestes possibilitats les deixaré de banda), els dos vectors indiquen que l’amor/amistat/el que sigui es recíproc.