Sexe, homes i sabates

No sé si perquè estic avorridissima o perquè estic totalment al pou. Però m'ha donat per escriure en aquest blog, que vaig crear fa uns sis mesos i des de aquell dia no l'he tornat a tocar. Escriuré un pensament absurd que se m'ha acudit mentre remenava el facebook i les seves aplicacions, concretament una de frases de la Carrie Bradshaw, la protagonista de "Sex and the City" (odio que els traductors s'inventin coses quan tradueixen, "Sexo en Nueva York"? en quin mòn?), doncs això, entre frases sobre sexe, homes, i sabates (què és del va la serie, pensant-ho bé, aquest podria ser el seu titol) se m'ha il·luminat i he arribat a la conclusió que els homes sòn com les sabates.

*Foto del Google

A vegades trobes un parell de sabates que et criden l'atenció, tampoc sòn res de l'altre mòn, però mira, t'agraden. I te les emproves, i veus que et queden bé, i et passeges per la botiga i fins i tot sòn comòdes!! I clar, les has de comprar, les has de tenir. Però un cop sòn teves, després de portar-les una estona, et comences a adonar que et fan un mal horrible, i no un mal d'aquells dels de "has portat uns taconassos tota la nit i et fan mal els peus"; no, dels que acabes amb ferides als peus i que al final de la nit pràcticament no pots ni arribar al cotxe, del que se't salten les llagrimes del mal que fa. I després de la primera mala experiència amb les sabates penses que és perquè son noves, que a la pròxima no et passarà, però la següent nit acabes pitjor, perquè ni tan sols deixes que se't curin les ferides del dia anterior, que ja tornes a ficar-te les sabates altre cop. I això es repeteix, una vegada i una altra, i una altra.

Però arriba un moment on només et queda una opció. T'has de desfer d'elles, perquè no pots portar unes sabates que et fan mal eternement. I no serveix guardar-les a l'armari, perquè saps que sòn allà, i te les vols ficar, i algun dia les trobaràs, i pensaràs que potser aquest cop ja no et fan mal. Crec que tots hauriem d'escriure'ns una carta a nosaltres mateixos, recordant-nos els motius pels quals vam endreçar unes sabates, així quan tinguessim temptacions de tornar-hi, si tinguessim una mica de sentit comú, ens ho pensariem dues vegades.

Però del que s'hauria de fer al que realment es fa, hi ha una abismal diferència. Jo, de moment, em seguiré ficant les meves sabates. Però el que està clar és que algun dia aniràn a la foguera :)